Fa temps que visc en aquesta casa i encara no me acostumat als sorolls que sento perquè són molt diferents dels que sentia al pis que vivia abans, on tenia vuit veïns més
Des de la cuina-menjador sento la música que escolta la meva germana: BUM, BUM, BUM! Ja ho diu el meu pare que ella es pensa que tots hem d'escoltar la seva música.
També sento el xup-xup de la cassola que té al foc la meva mare, que encara que no li agradi gaire li toca fer el sopar. Cada dia a l'hora de sopar ens ha de cridar moltes vegades per ajudar-la a parar la taula i ens diu que no tenim ben entès allò de: a la taula i al llit al primer crit.
Moltes vegades sento també el sorollet: clic-clic que fan els ocellets a sobre la teulada de la cuina, que és feta de pedretes petites. Alguna vegada també sento el guau-guau del gos del veí.
A casa, tenim un piano i hauria de tocar-lo més sovint encara que quan ho faig les seves notes s'escampen per tota la casa: do, sol, mi, si... Aaah! I la meva germana s'enfada perquè diu que no pot estudiar, i jo se que es mentida perquè sento el teclat de l'ordinador: tic-tic i segur que està connectada al messenger. Després jo no li faig cas i puja l'escala com un cavall per venir-me a dir que pari ja de tocar.
M'agrada molt viure en una casa com la meva sobretot pel lloc on està, al final d'un carrer amb els camps al fons, els pollancres de la riera i els xiprers enormes del cementiri. Molta tranquil·litat!
Des de la cuina-menjador sento la música que escolta la meva germana: BUM, BUM, BUM! Ja ho diu el meu pare que ella es pensa que tots hem d'escoltar la seva música.
També sento el xup-xup de la cassola que té al foc la meva mare, que encara que no li agradi gaire li toca fer el sopar. Cada dia a l'hora de sopar ens ha de cridar moltes vegades per ajudar-la a parar la taula i ens diu que no tenim ben entès allò de: a la taula i al llit al primer crit.
Moltes vegades sento també el sorollet: clic-clic que fan els ocellets a sobre la teulada de la cuina, que és feta de pedretes petites. Alguna vegada també sento el guau-guau del gos del veí.
A casa, tenim un piano i hauria de tocar-lo més sovint encara que quan ho faig les seves notes s'escampen per tota la casa: do, sol, mi, si... Aaah! I la meva germana s'enfada perquè diu que no pot estudiar, i jo se que es mentida perquè sento el teclat de l'ordinador: tic-tic i segur que està connectada al messenger. Després jo no li faig cas i puja l'escala com un cavall per venir-me a dir que pari ja de tocar.
M'agrada molt viure en una casa com la meva sobretot pel lloc on està, al final d'un carrer amb els camps al fons, els pollancres de la riera i els xiprers enormes del cementiri. Molta tranquil·litat!
3 comentaris:
T'està quedant molt bé, el bloc... Podries enganxar ara una foto d'Internet, representant algun dels sorolls de la teva redacció, al final de text...
ANNA
Hola Nat's!!
Tot això està molt bé.. però hi falta una foto!!!
Penja-la ja!!!!!!
Ei Nat'ss!
Com que jo no tinc blog, et tinc que deixar un comentari des del teu pròpi blog.
Ahh, no et queixis tan de la meva música, que en el fons ser que t'agrada!
Ja aniré passant, que això m'agrada molt!
La teva germana,
eleen.
(L)
Publica un comentari a l'entrada