Qui sóc jo?

A mi em van posar el nom de Natàlia perquè la germana del pare del meu avi se’n deia i també perquè als meus pares els agradava. Natàlia ve del llatí (“natalis dies”) i significa nascuda per Nadal i que cuida de la vida. El nom m’agrada força perquè no és un nom que actualment es posi gaire. Faig el sant el dia 27 de Juliol. Si hagués sigut un nen m’haguessin posat Adrià.

Psicològicament sóc oberta amb la gent i no em costa gaire fer amistats. Normalment no sóc gaire vergonyosa encara que en alguna ocasió em talli una mica. Em diuen que sóc molt riallera i de fet moltes vegades estic contenta com unes castanyoles. Sóc lenta per fer les coses perquè m’agrada fer-les bé. També sóc una mica tossuda, com les mules.

El meu físic m’agrada perquè sóc alta, i tinc les cames bastant llargues i sort que no em diuen girafa. Encara que tingui la boca grossa, m’agraden els meus llavis perquè són molsuts i perfilats. No m’agrada portar ferros, perquè no em queden bé i em fan nosa per menjar, però aviat me’ls trauran. També porto ulleres i encara que sembli que això sigui un inconvenient, a mi no em fa res, perquè m’agrada com em queden.